Darreres novetats d’en Marcel

En primer lloc, volem transmetre el nostre agraïment per totes les aportacions que esteu fent. Estem feliços per la resposta que estem rebent.

Cal explicar que problemes d’en Marcel han sorgit perquè tant el nen com la familia resideixen a Lima (Perú). Un cop diagnosticat, el nen va ésser hospitalitzat ràpidament, i des de llavors es troba, com ja s’ha explicat, en una habitació esterilitzada, sense poder sortir.

Tots els tractaments que rep es paguen per anticipat. Si no hi ha diners, no rep el tractament, i és probable que mori. En una sola setmana d’internament ja s’han hagut de gastar 12.000 dolars, perquè han sortit imprevistos: s’han hagut de fer transfusions de sang i plaquetes, respiració assistida, anestèsia, drenatge de sang en un pulmó, etc.

Durant la fase del primer mes (i potser algún temps més) ha de quedar-se necessàriament a la clínica. Quan sigui possible treure’l, s’intentarà per tots els mitjans traslladar-lo a Espanya (tant el pare com els dos fills, Marcel i Andreu, són nacionals espanyols) per tal que continui el tractament a través de la Seguretat Social espanyola. No obstant, això no es pot fer abans d’acabar la primera fase, degut a l’imprescindible aïllament. Traslladar-lo en en un avió medicalitzat ara, implicaria, a part del risc que hi continuaria havent, un cost molt elevat que no és possible afrontar.

Les últimes informacions rebudes respecte al dia a dia, són que en Marcel està content, torna a tenir gana, li estan baixant els ganglis i se li està desimflamant la melsa. El següent pas és que li han de fer una altra punció a la medula per veure com està evolucionant el tractament. Però clar, aquesta punció té un cost de 2.500 dòlars.